Viriat, Roma no paga traïdors
Els romans jugaren molt brut a l’hora de sotmetre Lusitània (Portugal). El 150 aC Sulpici Galba, pretor de la Hispània Ulterior, va concentrar un bon nombre de tribus lusitanes amb la promesa que els donaria terres amb les que poder saciar la seva fam. Un cop reunides, però, el general romà es va desdir de la paraula donada i les va fer assassinar.
 
Entre els supervivents d’aquella massacre hi havia Viriat, un jove pastor que va jurar lluitar contra els romans fins el darrer alè de la seva vida. Viriat es creia fort. En cada escomesa els invasors sortien malparats. El seu entorn, però, li exigia, per interessos comercials, una pau amb l’enemic. El 139 aC el cabdill lusità hi va accedir. Al cap d’un any, tanmateix, el flamant pretor Quint Servili Cepió va pressionar per negociar un nou pacte, aquesta vegada amb pitjors condicions.

Viriat, obra d'Eugenio Oliva (1881)
Viriat, obra d’Eugenio Oliva (1881)
 
Viriat se sentia acorralat després de vuit anys de durs enfrontaments. Les notícies que arribaven del setge de Numància no eren gens bones. Aleshores va deixar de banda la seva vena bel·licosa i va apostar per la via del diàleg. Amb aquest propòsit va enviar al campament de Cepió tres lloctinents seus: Audax, Ditalcon i Minuros. La jugada, però, li va sortir malament. El pretor tan sols va haver d’oferir-los una elevadíssima quantitat de doblers pel cap del seu líder.

Estàtua en honor a Viriat ubicada a la ciutat de Zamora (Castella Lleó), obra d'Eduardo Barrón
Estàtua en honor a Viriat ubicada a la ciutat de Zamora (Castella Lleó), obra d’Eduardo Barrón
 
Havent consumat tal deslleialtat, els tres botxins exigiren a Cepió la recompensa pactada. Segons la llegenda, la resposta va ser: “Roma no paga traïdors”. La màquina piconadora romana per la península ibèrica era imparable. Després de Lusitània, l’altre front obert era Numància (prop de Sòria). Feia tretze anys que els romans l’assetjaven i en trigarien set més per acabar-la de sotmetre.

Aquí teniu l’assassinat de Viriat a la sèrie “Hispania” d’Antena 3:

Articles del web relacionats:
– El múscul foner
– 
El lament de Zenòbia, l’amazona de Palmira
– Boudica, l’amazona que protagonitzà el primer Brèxit
– Indíbil i Mandoni, els primers independentistes catalans?
– Bascos irreductibles?
 Vercingetòrix, el vertader Astèrix

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad