Aleshores Apol·lo decidí deixar el nadó en mans del centaure Quiró, el famós educador d’herois com Aquil·les, Teseu i Jàson. A Asclepi li ensenyà l’art de la medicina. Arribà a ser un alumne tan avantatjat que no només aconseguí salvar vides, sinó també ressuscitar els morts. Això no agradà gens a Hades, el déu de l’inframón, qui de seguida es queixà davant el seu germà Zeus. Atenent les seves súpliques, el patriarca olímpic el fulminà amb el seu potent raig. Com a venjança, Apol·lo matà els ciclops, artífexs dels rajos de Zeus.

Finalment Asclepi va ascendir al firmament i es convertí en la constel·lació d’Ofiüc, “el que té (ἒχω) la serp (ὂφις)”. No és estrany que li fos consagrat aquest rèptil, que en totes les escultures apareixia enroscat al seu bastó. Es tracta d’un animal que ja altres cultures de l’antiguitat associaven a la medicina a causa de la seva doble faceta: per una banda, el seu verí encarna la malaltia; i per l’altra, la seva acció de mudar de pell representa la resurrecció, l’esperança en la curació.

El caduceu de Mercuri, amb dues serps enroscades, no s’ha de confondre amb la vareta d’Asclepi, que només té una serp enroscada. Aquesta confusió neix el 1902 als EUA. Aleshores el Cos de l’Exèrcit dels Estats Units va agafar el caduceu de Mercuri com a símbol de les seves ambulàncies. No debades, es tractava de l’antic déu dels correus, dels transports, i les ambulàncies ja feien aquesta funció.

El pas de temps havia fet que el transport dels ferits es confongués amb la professió mèdica, que ja comptava amb la protecció de la vareta amb la serp enroscada d’Asclepi. Així, moltes associacions mèdiques també identificaren de manera incorrecta el caduceu de Mercuri amb la vareta del déu legítim de la medicina.

Asclepi tingué dues filles Higea (“salut”), que originaria la paraula higiene, i Panacea, “remei (ἄκος) contra tots (πᾶς, πᾶσα, πᾶν) els mals”. La que l’acompanyava més era Higea, que s’encarregava de preparar-li els medicaments o remeis (φάρμακον). Per això se la representava com una dona jove, envoltada per una serp, que abocava els medicaments en un vas. Amb el temps, la representació se simplificà i quedà només la serp i la copa, símbols avui de les farmàcies, també conegudes com a apotecaries (< ἀποθήκη, “magatzem”). Altres fills d’Asclepi foren Macaon i Podaliri. Apareixen a la Ilíada exercint també de metges.

El principal centre de culte d’Asclepi va ser Epidaure, una ciutat de la costa oriental del Pel·loponès. Des d’època clàssica, va actuar de focus d’atracció de masses de malalts procedents de tots els racons de la Mediterrània. Es convertí, així, en un dels centres de salut més importants de l’antiguitat. Estava gestionat per un grup de sacerdots coneguts com a asclepíades. La seva teràpia es basava en la son. Es procurava que el pacient dormís profundament. Durant la nit, el déu Asclepi se’ls apareixia i, fregant-los els ulls, aconseguia alleugerir els seus mals.

Melamp el curandero
En la mitologia grega un curandero famós va ser Melamp. El seu nom (Μέλαμπους, «el dels peus negres) derivava d’un accident dermatològic que patí quan era nin: es quedà adormit a la intempèrie i el sol li cremà els peus. Es diu que Melamp, com a endeví que també era, tenia la virtut de comprendre la llengua dels ocells i d’altres animals.

El fet més destacat d’aquest personatge està relacionat amb Pretos, rei d’Argos. El monarca tenia tres filles molt atractives, però molt orgulloses i poc pietoses. Un dia les tres germanes entraren al temple d’Hera i es burlaren de l’austeritat del recinte. La deessa, ofesa per aquell escarni, castigà per partida dobles les impies donzelles: els infringí malalties a la pell i els encomanà una bogeria per la qual es creien vaques i assetjaven sexualment qualsevol camperol que es topaven pel mig.

Melamp i el centaure (1919, Glyn Warren Philpot , Glasgows Museums)

Per aplacar aquell càstig, Pretos demanà ajuda a Melamp. Aquest, però, demanà a canvi un terç del seu regne. El rei no ho acceptà de cap de les maneres. Però les seves filles cada cop estaven pitjor. Desesperat, Pretos tornà a contactar amb el curandero, el qual incrementà les seves exigències. El monarca finalment hi cedí. Aleshores Melamp va realitzar sacrificis per calmar la ira d’Hera. A continuació, amb un grup de joves musculosos, es dirigí a les muntanyes a capturar les joves. Durant la persecució en morí una i les altres dues es curaren de la seva demència.

Si voleu saber més sobre el simbolisme de la serp, us recoman aquest article del dermatòleg Xavier Sierra.

En aquesta altra entrada Xavier Sierra ofereix més informació sobre la medicina en els temples grecs. En aquesta altra entrada Sierra parla de la deessa Higiene. En aquesta parla sobre la propaganda higiènica a l’antiguitat. I en aquesta altra de la síndrome de Münchhausen.

Aquí teniu més informació sobre l’estàtua d’Esculapi d’Empúries.

I aquí teniu un material elaborat per per Jaume Ripoll titulat “Grec mèdic: guia per identificar termes”.

Aquest capítol del programa “Saca la lengua” (TVE) parla sobre el llenguatge del cos i de la salut.

Articles del web relacionats:
– Paraules que curen
– La passió del pacient
– Hipòcrates, el pare de la medicina
– La rara anatomia dels centaure