Avui la deessa Iustitia se sent violada per l’Estat de Dret mutat en “Estat de Setge”. Han deshonrat el seus atributs: li han tirat per terra la balança que sostenia amb la mà esquerra i que sempre mantenia recta com a símbol d’equitat. Li han tret dels ulls la bena, icona de la seva imparcialitat. I la seva mà dreta s’ha quedat sense la seva fidel espasa, que al·ludia al caràcter implacable de les seves sentències, la més famosa Dura lex, sed lex (“La llei és dura, però és la llei”) -ara la llei només és dura per al dèbils i tova per als forts.

 

Segons la mitologia, Iustitia (Astrea al món grec) havia viscut a la terra quan els homes vivien en pau. Un cop acabada l’Edat d’Or, en esdevenir la humanitat malvada, va preferir fugir i refugiar-se al cel, on es va convertir en la constel·lació  Verge. Amb el temps la balança (en llatí libra) que aguantava amb les mans també obtindria una constel·lació pròpia –de libra tenim deliberar (+ prefix de- d’intensitat) i equilibri (+ aequus, “igual”).

Al món grec una altra divinitat associada amb Iustitia fou Dike (Δίκη), filla de Zeus i la titànida Temis, que també havia vetlat per la llei abans que ella. El seu nom el trobam present en paraules com sindicat (συν, “amb” + δίκη), un terme que a l’antiga Atenas al·ludia a un grup d’oradors públics encarregats de vetlar per les lleis ancestrals. Dike formava part de les Hores de la segona generació. Era germana, per tant, d’Eunòmia (Ευνομια “el bon ordre”) i d’Irene (Εἰρήνη, “pau”).

Per acabar, una frase de Montesquieu (1689-1755): “No hi ha més tirania cruel que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i amb els colors de la justícia”.

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (15/11/2016), reflexion sobre la justícia:

Articles del web relacionats:
– La justícia, l’art que ens fa iguals?
– Llegir bé en temps d’eleccions
– Dret a la romana
– Vots devots
– Llatí per a corruptes
– Que es faci justícia!
– La infanta no sap llatí
– L’hora de les estacions
– L’hora d’Antígona
– La casta i el 15M de l’antiga Roma
– Anau a fer punyetes amb les impugnacions!
– Nèmesi, venjança divina contra la supèrbia