Extracte de l’article publicat al suplement “Diumenge” del diari Ara (08/07/2018)

Va ser l’anglès George Orwell qui considerà el futbol com una guerra sense armes. Així ho plasmà en un article escrit al desembre de 1945 després de la polèmica gira del Dinamo de Moscou a Gran Bretanya. Feia mesos que la Segona Guerra Mundial havia acabat. La Guerra Freda encara no havia començat, però els russos ja es feien sentir. Dels quatre partits que el Dínamo va jugar, dos acabaren com el rosari de l’aurora. En el partit contra l’Arsenal els jugadors arribaren a les mans i el partit contra el Glasgow fou una batalla campal des de l’inici.

Davant d’aquests fets, l’autor de 1984 i Rebel·lió a la Granja insistia que, en els campionats internacionals, la competitivitat fa que l’esperit esportiu es converteixi en una qüestió de prestigi nacional: “El futbol no té res a veure amb el joc net. Està lligat a l’odi, a les gelosies, a la jactància i al plaer sàdic de presenciar la violència: en altres paraules, és com la guerra, però sense trets”. Albert Camus (1913-1960), en canvi, tendria una altra concepció del futbol: “El que sé de la moral i de les obligacions ho dec al futbol”, va dir.

Avui, en ple equador del Mundial de Rússia, les paraules d’Orwell cobren un valor especial. Certament, alguns partits de futbol entre seleccions nacionals sí que es podem interpretar com una guerra sense trets, on cada afició experimenta sentiments d’orgull nacional. Això, però, no té per què ser negatiu ja que són sentiments encaminats a l’excel·lència esportiva i a la competitivitat lúdica, on es promou la feina en equip i l’esperit de superació

“Alguns creuen que el futbol és només una qüestió de vida o mort, però és una cosa molt més important que això”, digué Bill Shankly (1913-1981), un dels més respectats entrenadors de la Premier. Per constatar la dimensió social d’aquest succedani de la guerra basta fixar-se en la seva riquesa lèxica. Vet aquí alguns exemples.

Per continuar llegint, cliclau aquí.

Aquí teniu un article molt interessant del filòsof Miquel Àngel Ballester titulat “El futbol com a metàfora de la vida”. Aquest altre, del mateix autor, també és molt interessant. Es titula “El futbol, una religió sense Déu”.

Aquí teniu un article interessant del filòsof Joan Burdeus. Es titula “El Mundial de futbol i el sentit de la vida”.

Aquí teniu la intervenció del filòsof Bernat Dedéu parlant sobre futbol i filosofia.

Amb motiu d’un derbi Barça-Madrid, al programa “Balears fa ciència” d’IB3 Ràdio (15/06/2013) parl sobre les etimologies clàssiques del futbol:

I aquí teniu la famosa escena dels Monthy Python: filòsofs d’Alemanya versus filòsofs de Grècia en el terreny de joc:

Entrades del web relacionades:
– Les arrels hípiques dels derbis
– Una de “Champions”
– Etimologies de l’esport
– Cornelius Atticus, el primer esportista conegut a Mallorca
– Las raíces de las Olimpiadas
– Coubertin, el humanista olímpico

En aquests enllaços també trobareu informació sobre el llatí i el futbol
– Verba volant (RNE)
– El llatí en el futbol (RNE)