Totes les llengües s’alimenten d’altres llengües de la següent manera:

• Paraules celtes: blat, banya, maduixa, brossa, galta, camí, braga, carro, peça, cervesa, camisa, cabanya, vassall, trau, banya, llauna o trencar.
• Paraules del basc o euskera: esquerra, samarreta, pissarra, estalviar, samarreta, xabola, carabassa, motxilla (el castellà en conserva d’altres com “cencerro” o “órdago”).
• Paraules d’origen grec: xarxa, calaix, ormeig.

• Paraules àrabs (fruit dels vuit segles de dominació musulmana a la Península): zero, xifra, aritmètica, cafè, àlgebra, alcohol, cotó,       jupa, xarop, ronda, duana, afalagar, mesquí, safata, rajola, racó, nuca, droga, arròs, fideus, barri, matalàs (< matrah, «coixí gran per asseure’s en terra»), màscara, mòmia, moneia, tarima, alicates, albarà, síndria, catifa, arracades, llimona, taronja, xoquins (< suqqîn, «sabates entapinades»), albergínia, magatzem, descambuixar (< kanbûs, que era un tipus de vel que duien les dones) o mariol·lo, que significa camiseta (segurament és un vell mot d’herència mossàrab que conservà la pagesia mallorquina).

• Occitanismes: ambaixada, bacallà, bressol, coratge, espasa, empaitar, raspall, eina (< aizina, «comoditat»), foraster, faràndula, refrany, tatxa, perfil, joia, bosc, flauta, capatàs.

• Gal·licismes: jardí, estendard, llinatge, covardia, batalla, xemeneia, hotel, maçoneria, debut, xofer, xalet, bufet, clixé, croqueta, xef, xandall (< marchand d’ail, «venedor d’alls», en al·lusió al tipus de roba d’aquests venedors), gabinet, fitxa, parc, somier, jaqueta (< Jacques, «Jaume», aplicat als pagesos de França), popurri, bricolatge, moda, arnès, claraboia, crema, turisme, maleta, sabotatge, sergent, equipatge, bitllet, gorra («elegància de la moda, luxe»), falta, claraboia, crema, etiqueta, bota (possiblement prové del francès antic bot, que vol dir «calàpet», per la comparació del xip-xap de l’amfibi en caure de panxa a bassiots i la bota en trepitjar terreny banyat).

• Italianismes: artesà, alerta, macarró, novel·la, saldo, escopeta, sentinella, coronel, piano, soprano, sonet, mistela, cicerone, batuta, capritx, fiasco, camerino, porcellana, salsitxa, sobrassada (< soppressada, «pitjada», «comprimida»), caputxa, guerxo, cartó, grotesc, milió, facècia, balcó, aquarel·la, caricatura, força, fragata, carena, duel, caricatura, esparadrap (< sparadrappo, compost de sparare, «esqueixar» i drappo, «drap»).

• Lusitanismes (de Lusitània, Portugal): caramel, melmelada, bussejar.

• Castellanismes (normativitzats): preguntar, alabar, queixar-se, tarda, bodega, burro, postres, entregar, guapo, maco, broma, cabdill, curandero, llaga, bodes, resar, cigarro o xigarro (prové del castellà americà cigarra, que vol dir «cigala», per la semblança amb la forma i el color de l’insecte).

El català també s’ha nodrit de paraules d’altres llengües no necessàriament romàniques i, en alguns casos, fora de l’àmbit mediterrani:

• Anglès: bistec, club, xut, míting, esport, vagó.
• Gaèlic: eslògan, clan
• Alemany (germanismes): amanir, blau, blanc, gris, estaca, tapa, botó, sala, banc, gana, roba, robar, guanyar (< waidanjan, «obtenir aliments treballant la terra»), guarir, amanir, lleig, llesca, gaire, escuma, fang, esclatar, conrear, brot, falda, ric, alberg, sabó, esquena, bandera, banda, marca, treva, guerra, elm, bigot, guàrdia, espia, boig, estona, òliba, orgull, raspall, brossa, ganivet, gratar, tovallola, estovalles, taca, arpa, sopes (< suppa, «bocí de pa mullat de líquid») o roba (< raubôn, que vol dir «robar», «saquejar», ja que la roba era un dels principals components del botí).
• Serbocroat: corbata ( < hrvat), que vol dir «croat», perquè la varen començar a usar els genets croats al segle XVII.
• Irànic: tassó («bol», «escudella»)
• Egipci: goma
• Sànscrit: sucre, laca, parxís, karma, parxís (vol dir «vint-i-cinc», puntuació màxima del joc original).
• Turc: tulipa, turbant, divan, iogurt, quiosc, espinacs, caravana, tambor, caviar, paradís, almívar, nenúfar o sabata (el castellà en conserva d’altres com “chaleco”, “armilla” en català).

• Persa: llimona
• Caló (gitano): xabola, paio, pispar (d’altres no estan normativitzades, com “calés”, “jalar”, “chirona”, “pelluco”)
• Finès: sauna.
• Suec: edredó (< eiderdum, compost d’eider, «ànnera salvatge» i dun, «plomissol»).
• Txec: robot < robota (“treball”).
• Hindi: bengala, xampú, pijama (< paegama, «calçons bombatxos dels musulmans»).
• Xinès: te, quètxup («salsa de peix en salmorra»).
• Esquimal: anorac (< anoré, «vent»).
• Japonès: bonsai, tsunami (“onada de port”); karate (“mans netes”); karaoke (“orquestra neta”); judo (“mitjà suau”).
• Llengües ameríndies (Amèrica Llatina): cacau, huracà, cacic, alvocat, caiman, butaca, lloro, mico, xiclet, caníbal, tòtem, huracà, hule, mocassí, tobogan, canoa, hamaca, petaca, jaguar, tabac, tauró, piranya, patata, moniato, tomàtiga, xocolata, barbacoa.
• Llengües polinèsiques: tabú, biquini.

Aquí teniu un llistat de fitxes etimològiques elaborades per l’Ajuntament de Manacor.. Formen part d’un projecte molt interessant titulat “Paraules amb arrels”.

Aquí teniu la meva intervenció al programa “Balears fa ciència” d’IB3 Ràdio (08/12/2012) per parlar sobre el fantàstic món de les etimologies amb l’ajuda del meu exalumne Miquel Àngel Adrover.

I aquest és un capítol del programa Téntol d’IB3 dedicat als préstecs lingüístics:

Articles del web relacionats:
– A la recerca de la llengua mare
– La llengua dels nins salvatges
– Lingua franca, el primer esperanto
– La solidaritat de les llengües
– Emparaular el món
– Mediterrani,el bressol del llatí
– La llengua dels nins salvatges
– El grec, el pa nostre de cada dia
– Menys llatí i més esport
– “Traduttore traditore”
– Romàntics, no em vengueu amb romanços!
– Apologia de la paraula
– Al principi existia la paraula
–Mots que es xiuxiuegen
–L’ABC de l’alfabet: un viatge als orígens de les nostres lletres
– El glamur de les lletres
– Paraules voladores