Al món hi ha més morts per suïcidi que per accident del trànsit. Cada any es lleven la vida més d’un milió de persones, la qual cosa significa que cada quaranta segons es produeix un suïcidi. Albert Camus, autor d’ El Mite de Sísif (1942), insistí que “el vertader problema filosòfic és el suïcidi”. Avui els estudis psiquiàtrics asseguren que el 90% dels suïcidis estan relacionats amb una patologia mental. Aquesta premissa, però, es pot posar en dubte tenint en compte l’evolució de la concepció del suïcidi a llarg de la història de la humanitat. Ja al segle I dC, el filòsof estoic Sèneca entengué el suïcidi com un acte de llibertat molt valent, mai de desesperació, que realitza l’ésser humà per abandonar una vida no sempre digna. I en època contemporània, el sociòleg francès Emile Durkheim, autor del llibre El suïcidi (1897), va ser un dels primers a intentar entendre en profunditat un fenomen que encara avui és un tabú.

La conferència s’ofereix des del CACIM (Catàleg d’Activitats Culturals del Consell de Mallorca). La trobarau al final d’aquest document en l’epígraf “Xerrades sobre tradició clàssica”.

Conferència impartida a:

• Ponència inaugural de les I Jornades de Conducta Suïcida a la Infància i l’Adolescència a les Balears (21/03/2019)

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (12/01/2018), reflexion sobre el suïcidi des d’una perspectiva històrica i antropològica:

Articles del web relacionats:
– La mort silenciada
– Tenim dret a estar tristos!
– Reflexions sobre la felicitat
– Melancolia, la felicitat d’estar trist
– Quin sentit té la vida?
– Semper dolens
– Així va ser la xerrada “Entendre i prevenir el suïcidi”