Davant aquella transgressió, Déu, enutjat, expulsà la parella del paradís. Abans, però, els llançà la següent maladicció (Gènesi 3, 16-19):
“Després digué a la dona:
- Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.
Després va dir a l’home:
- Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donin els camps. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs”.
L’expulsió del paradís (Capella Sixtina)
Segons els Evangelis, Salomé ballà davant d’Herodes Antipas per aconseguir en safata el cap del profeta Joan Baptista, que es trobava a la presó. Ho feu instigada per la seva mare Heròdies, que volia la mort d’aquest perquè havia criticat públicament la seva unió amb el germanastre del seu marit.
Salomé amb el cap de Sant Joan Baptista (Andrea Solario, 1506)
Salomé, per tant, era només una arma utilitzada per la seva mare per aconseguir la mort d’un home que demanava el recte compliment de les lleis jueves. D’aquesta manera, la jove apareix a la història com un personatge submís i manipulat. Va ser, però, Oscar Wilde qui, a la seva obra Salomé (1891), la va presentar amb una forta càrrega sexual durant el seu ball davant del monarca. Així, per culpa de l’escriptor irlandès, Salomé encarna el prototip de dona capritxosa i cruel, una autèntica femme fatale.
Judit decapìtant Holofernes (Artemisia Gentileschi, 1614–1618)
Susanna, quan “No és no”
Va viure en l’època de la captivitat dels jueus a Babilònia. Susanna, que en arameu podria significar “lliri”, era una bella jove dona d’un home molt ric. Estava cansada que dos vells, que feien de jutges, li fessin tota mena de proposicions deshonestes. Aquests, sentint-se rebutjats, la varen acusar d’adulteri i la varen dur a judici. Quan estava a punt de ser condemnada a morir lapidada, el profeta Daniel la va salvar.
Susana i els vells (Artemisia Gentileschi)
Samsó i Dalila
Noemí, Rut i Orfa (pintura de William Blake, 1795)
Sara, la maternitat tardana
Articles del web relacionats:
– Pandora, les arrels gregues de la misogínia
– L’ofuscació del feminisme
– Feministes “femmes fatales”
– La guerra de sexes
– Femme fatale, l’origen del mite
– Helena, l’adúltera més famosa
– L’etern mal uterí
–Tragèdies femenines
– Realment la dona va néixer d’una costella?
– Les noves amazones
–El seductor cant de les sirenes
– Sobre dones i homes
– La poma, una fruita prohibida plena de seny
No Comments