Després de la caiguda de Troia (datada vers el 1240 aC), sorgiren els relats dels νόστοι, que parlaven dels “retorns” dels herois grecs a les seves respectives pàtries, superant mil aventures. Alguns d’ells, segons l’historiador Estrabó (segle I aC), haurien pogut recalar a les Illes Gimnèsies, que era així com els grecs coneixien les Balears (concretament, Mallorca i Menorca).

Talaiots de Menorca

Myotragus balearicus
Fins a l’arribada dels humans, el rei de Mallorca i de Menorca  era el Myotragus balearicus, que en grec significa ratolí-cabra. Es tractava d’un animalot de mig metre d’alçada amb aspecte de cabra, però amb una dentadura de rosegador. Les seves primeres restes foren descobertes el 1909 a la cova de na Barxa (Capdepera) per Dorothea Bate, una jove britànica pionera en la ciència feta per dones.

El Myotragus es va extingir fa uns quatre mil anys, pràcticament coincidint amb l’assentament dels humans. Amb tot, es creu que també podria haver conviscut amb l’ésser humà. Segons un estudi aparegut el 2019, un parent del Myotragus seria el taquin, una cabra de l’Himàlaia, símbol nacional de Bhutan.

Taquin, de l’Himàlalia

Els nostres primers avantpassats visqueren en la coneguda època talaiòtica. El nom al·ludeix a les torres megalítiques dels seus poblats, els talaiots -augmentatiu de talaia-, que també trobam en altres illes com Còrsega i Sardenya i que varen sobreviure fins a la conquesta romana de les Illes (123 aC). A Menorca les construccions megalítiques més característiques foren les taules i les navetes. La cultura dels talaiots només es desenvolupà a Mallorca i a Menorca. Les Pitïuses, en canvi, quedaren sota l’òrbita cartaginesa.

Bous de Costitx
Les peces més cèlebres del període talaiòtic són els tres caps de bronze coneguts com els Bous de Costitx. Foren trobats el 1895 a la finca de Son Corro del municipi del Pla de Mallorca. Datats de l’Edat de Ferro, el seu origen és un misteri.

Bous de Costitx

Segons el Codi Civil de l’època, els tresors ocults havien de pertànyer a l’amo del terreny i, si eren “interessants per a les ciències o les arts”, l’Estat se’ls podia quedar per un “preu just”. Des d’un primer moment, la Societat Arqueològica Lul·liana, nascuda a Palma el 1880 de la mà de Bartomeu Ferrà, intentà, sense èxit, que la Diputació Provincial compràs els bous -el preu exigit pel propietari era de 3.500 pessetes, una quantitat molt important aleshores. Hi havia el temor que arribàs una oferta temptadora d’un estranger. Finalment, les peces les adquirí l’Estat a un preu inferior a l’acordat inicialment.

Avui els Bous de Costitx encara es poden contemplar al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. Només viatjaren de manera temporal a Mallorca el 1995, coincidint amb el centenari de la seva troballa.

I aquí teniu un documental sobre la Menorca talaiòtica:

• Aquí teniu un article interessant titulat “El primer balear tenia gens dels nòmades de les estepes”.
• Aquí teniu informació sobe el poblat talaiòtic de Son Oms, que va ser arrasat el 1971 amb la contrucció de la segona pista de l’aeroport de Son Sant Joan. Aquest altre article també en parla.
• Aquí teniu informació sobre la candidatura de Menorca Talaiòtica.
• Aquí teniu el primer capítol del programa “La increïble història de les Illes Balears” dedicat als primers pobladors de Balears.
• Aquí teniu un reportatge de Francesc Rotger titulat “L’Excàlibur Talaiòtica”.

Articles del web relacionats:

• Topònims, entre la realitat i la ficció
• Nuredduna, l’amant mallorquina d’Homer
• Foners, els soldats d’elit de l’antiguitat
• Eivissa, l’illa de l’excepció
• Compte amb els púnics!
• Les ciutats romanes de les Balears
• Era mallorquí Anníbal, el cabdill cartaginès?
• Cornelius Atticus, el primer esportista conegut a Mallorca
• Pep Beltrán, el primer caçatresors de Balears
• Dorotea Bathe, la mare del Myotragus Balearicus
• Miss Murray, l’àvia de l’arqueologia menorquina

Per a més informació podeu consultar els següents llibres:

• “Enigmas de la arqueologia Balears” (Plural, 2007), de Javier Aramburu
• “Les Illes a les fonts clàssiques” (Miquel Font editor, 1990), d’autors diversos
• “Guía arqueológica de Mallorca” (La Foradada, 1994), de Javier Aramburu, Carlos Garrido i Vicenç Sastre