Etimologia de les tendències sexuals i les identitats de gènere

El sexe fa referència als nostres atributs biològics, i el gènere, a la construcció social cultural d’aquests atributs. És a dir, si hem nascut amb un penis se suposa que ens hem de comportar com a nins; i si hem nascut amb una vagina, com a nines. Avui, però, aquesta dicotomia ha quedat totalment desfasada. Per atendre, però, la seva evolució convé primer pegar una ullada a l’etimologia d’ambdós termes.

Gènere deriva del llatí gignere (“engendrar”), d’on tenim també genètica, generació o genealogia. En canvi, sexe ve de secare, que vol dir tallar, una acció que provoca la divisió en dos, home i dona. L’accepció de sexe com a òrgan sexual data només de finals del segle XIX, època en què també es parla de “tercer sexe” per designar les persones homosexuals. Des d’aleshores han anant sorgint diferents variants d’identitat sexual.

 
Heterosexualitat (+ ἓτερος, “l’altre”, sexus, -us). Atracció per persones del sexe oposat.
 
Homosexualitat (+ ὁμός, “igual”). Atracció per persones del mateix sexe.
 
Asexual (< alfa privativa). Dit de la persona que no manifesta cap atracció sexual cap a individu de qualsevol sexe o identitat de gènere. El terme també s’empra per al·ludir a la manca d’interès en la pràctica de relacions sexuals.
 
Demisexual (+ dimidium, i, “meitat). Dit de la persona incapaç de sentir una atracció sexual a no ser que prèviament hagi aconseguit crear un fort vincle emocional amb algú, que pot ser d’un sexe o de l’altre Se sol considerar que els demisexuals formen part de l’espectre asexual.
 
Bisexual (< adverbi llatí bis, “dues vegades”, + sexus, -us). Dit de l’individu que sent atracció física i/o sentimental cap a persones d’ambdós sexes. La bisexualitat és una forma de polisexualitat (< πολύς, “molts”).
 
Pansexual (+ πάν, “tot”). Dit de l’individu que sent atracció cap a persones independentment del seu sexe o gènere. La pansexualitat una variant de la bisexualitat.
 
Antrosexual (ἄνθρωπος). Dit de la persona que desconeix la seva pròpia orientació sexual i que, alhora, se sent atreta per qualsevol individu.
 
Lithsexual. Dit de la persona enamorada d’una altra (de qualsevol sexe o gènere), però que no té la necessitat de sentir el seu amor correspost. Sempre prefereix una amor idealista abans que una relació convencional.

banderas

 
Agènere (< alfa privativa + genus, generis, “estirp”). Persona que s’identifica amb no tenir gènere. La seva identitat de gènere no correspon a cap dels dos rols de gènere tradicionals, ni el femení ni el masculí, propis del binarisme de gènere.
 
Bigènere (+ adverbi llatí bis, “dues vegades”). Persona que s’identifica tant com a home com a dona, o bé que es mou entre les expressions de gènere masculí i femení, amb pocs matisos intermedis. 
 
Cisgènere (+ prep. cis, “d’aquest costat”) o cissexual. Persona que s’identifica amb el gènere amb què han nascut,  és a dir, amb la identitat, comportament o rol considerat apropiat al propi sexe de naixement. S’utilitza habitualment com a terme oposat a transgènere.
 
Transgènere (< prep trans, “a l’altra banda”). Persona que pateix disfòria (<δυσ-, “dificultat”, + φέρω, “portar”) de gènere, és a dir, no se sent conforme amb el seu gènere assignat i, per això, se sotmet a una transició mèdica a través d’un tractament hormonal, sense recórrer a la cirurgia.
 
Transsexual (< prep trans, “a l’altra banda” + sexus, -us). Persona que sent que ha nascut amb un cos equivocat i desitja sotmetre’s a una reassignació de sexe a través d’una intervenció quirúrgica.
 
Transvestit (+ prep trans, “a l’altra banda”). Persona que adopta vestits i habituds socials considerats propis del sexe oposat.

banderes2

 
Hermafrodita (< Hermafrodit, personatge de la mitologia, fill d’Hermes i Afrodita. El seu cos fou fusionat amb el de la seva pretendent, Salmacis). Persona que pateix malformació congènita en els genitals. Alguns prefereixen, però, el terme intersexualitat. El pateixen nadons que neixen amb dos genitals, un de masculí i un altre de femení. Aleshores els metges n’han d’extirpar un. Prèviament, però, s’encarreguen de confirmar, a través d’una sèrie de proves, el sexe real de la criatura per evitar que en el futur tingui un conflicte d’identitat.
 
Androgin (< ἀνήρ, “home”, + γυνή, “dona”). Persona que, físicament, juga amb la seva ambigüitat sexual. No necessàriament són transsexuals, és a dir, no són individus que senten que el seu sexe aparent és un error de la natura i, per tant, desitgen fer-se un canvi de sexe.

Aquí teniu un reportatge molt interessant sobre el llenguatge no binari, que reclamen les persones que no s’identifiquen amb el femení ni el masculí.

Aquí teniu una xerrada meva impartida a Manacor sobre “Amor i sexe en el món clàssic”:

 
Al programa LGTBI “Fons d’armari” d’IB3Ràdio parl sobre homosexualitat i món clàssic amb el periodista Xisco Nadal:
 
 
Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (24/01/2017), reflexion sobre la identitat sexual.
 
Articles del web relacionats:
– La guerra de sexes
 Orgies, crònica d’una mentida
 Qui gaudeix més del sexe?
– Sobre dones i homes
L’androgin i el mite de l’amor romàntic
Hermafrodites avui en dia
– Sant Sebastià, el polifacètic patró dels gais
– Els romans ja perdien oli
– Homosexualitat i mitologia
– La pederàstia a la Grècia clàssica
– Mestre en gai saber
– L’homosexualitat i el complex d’Aquil·les
 Sota el signe de Lesbos
 La vulgarització de l’amor platònic
– El clítoris, quina gran descoberta!
Ifis, la transsexualitat feta realitat

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad