El turisme ha estat un autèntic tsunami per a les Balears. A final dels anys cinquanta, amb l’ajuda d’EUA, el franquisme s’aferrà a la indústria de sol i platja per sortir de l’autarquia. A poc a poc, el boom turístic aniria provocant tot un seguit de canvis, ràpids i profunds, tant en l’economia com en les estructures polítiques, socials i culturals de les Illes. Molts quedaren enlluernats per aquell mannà, que feu oblidar les estretors de la postguerra. No preveieren, però, les seves terribles conseqüències. 

El 2018, aprofitant el debat obert sobre la turismofòbia, el periodista Antoni Janer Torrens –el “turista de coa d’ull” de l’Ara Balears– es proposà conèixer de primera mà els mites, tòpics i mitges veritats d’una indústria coneguda com “la gallina dels ous d’or”. Ho feu entrevistant no només acadèmics i especialistes, sinó també veus anònimes, testimonis directes d’aquells anys bàrbars. El resultat és aquest enfilall de cròniques sobre els perills de viure al límit: el recompte de les ocasions fallides per protegir els pocs paisatges i espais naturals que resten; els impactes derivats de la multiplicació de cotxes i autopistes; l’urbanisme d’aparador turístic que impedeix als residents accedir a un habitatge; la folklorització de la cultura popular a major glòria del turisme. La desfeta del paradís aporta una radiografia calidoscòpica, amb mirada antropològica, d’unes illes ferides que ja ni reconeixerien els seus primers viatgers romàntics del segle XIX.