Banner Top

El fascinant món dels zoònims

Els zoònims són els noms (ὄνομα) dels animals (ζῷον). D’encunyació grega n’hi ha un munt. Vet aquí una selecció:
  • Tortuga. Agafa el nom del Tàrtar, la part més profunda de l’Hades de la mitologia grega (l’infern en l’imaginari judeocristià). Durant l’edat mitjana hi havia la creença que la tortuga terrestre, que viu al fang, era un animal que representava el mal i, per tant, era un habitant del Tàrtar (ταρταροῦχος).  
  • Hipopòtam. Mamífer que habita els llacs i rius d'Àfrica. Literalment “cavall” (ἵππος) de “riu” (πόταμος). En alemany es manté, en certa manera, aquesta etimologia ja que hipopòtam és Nilpferd, és a dir, “cavall del Nil”, encara que també es pot dir Flusspferd ("cavall de riu").
  • Rinoceront. És un mamífer que té una “banya” (κέρας) situada dalt del “nas” (ῥις) -bé es podria sotmetre a una rinoplàstia. Per això, a l’antiguitat, se solia confondre amb l’animal fabulós de l’unicorn, d’una sola “banya” (cornu, en llatí).

rinoceront

  • Cocodril. És un “cuc” (δρῖλος) de “pedra” (κρόκη). El català, igual que l'espanyol (cocodrilo) i l'italià (coccodrillo), s’escapa de la forma adoptada per altres llengües d’Europa, que són més fidels a la seva etimologia: crocodile (francès), crocodilo (portuguès) o crocodil (romanès). A l’antiguitat havia la creença que aquests rèptils (< repo, “arrossegar”) emetien un so semblant a un gemec quan atreien les persones. Aleshores, després de devorar-les, deixaven caure amargues llàgrimes, per ventura de compassió pel trist destí de les seves víctimes. D’aquí sorgí l’expressió “llàgrimes de cocodril” en al·lusió a qui plora fingint un sentiment que no és vertader. Tanmateix, l’explicació biològica d’aquestes llàgrimes és una altra. Responen a una secreció que serveix per mantenir humits els ulls del saure quan està fora de l’aigua.
  • Dinosaure. Es tracta d’un llangardaix (σαῦρος) “espantós” (δεινός). El terme va ser encunyat el 1841 pel científic britànic Richard Owen. El rei dels dinosaures, molt tirà, és el Tirannosaurus Rex.
  • Camaleó. Es tracta d’un lleó λεων que va “per terra” (καμαι). La paraula no té res a veure amb camell, que deriva directament d’un altre terme grec κάμηλος, segurament agafat de l’arameu. Aquest darrer mamífer és el protagonista, de manera incorrecta, d’un famós passatge dels evangelis. A l’evangeli de Lluc (18:25), llegim: “És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu”. Sant Jeroni, però, el traductor oficial de la Bíblia al llatí, va interpretar kamelos com a camell. En grec, però, aquesta paraula es referia a les cordes gruixudes amb què s'amarren els vaixells.

camaleó

  • Estruç. Prové d’στρουθός (“pardal”), que alhora és una reducció de στρουθιοκάμηλος (< κάμηλος, “camell”). L’estruç és l’ocell vivent més gros, propi de l’Àfrica i de l’Àsia, de coll llarg, potes llargues i ales reduïdes per a aguantar l'equilibri quan corre. En castellà es diu “avestruz”, que és un híbrid llatí avis (“ocell”) i del grec στρουθός (“pardal”).
  • Dromedari. A diferència del camell, que té dues gepes, el dromedari només en té una, cosa que li permet córrer amb més agilitat. Així ho indica la seva etimologia: δρόμος (“cursa”). Comparteix, per tant, arrel amb altres paraules com hipòdrom, velòdrom o canòdrom.

dromedari

  • Elefant. Mamífer amb ullals de marfil (ἐλέφας). Igual que l’hipopòtam, es tracta d’un paquiderm, és a dir, té la “pell” (δέρμα) “gruixada” (παχύς).
  • Pantera. Es tracta d’una “fera” (θήρ) completament (πᾶς, πᾶσα, πᾶν, “tot”) feroç. En llatí, pantera rebia el nom de pardus, d’on tenim, a través del francès, guepard, és a dir, “un gat pantera”. Un altre gènere de la pantera és el lleopard, és a dir, “un lleó pantera”.
  • Dofí. Prové de δελφις, que, igual que αδελφος (“germà”), deriva de κόλπος (“ventre”), per ventura perquè el seu ventre és la mar d’on de tant en tant surt pegant bots. L’altre cetaci famós, balena, també prové del grec, de φάλλαινα.
  • Antílop. Mamífer rumiant, semblant al cérvol, que a la “vista” (ὤψ) és bell com una “flor” (ἄνθος).

antilop

  • Pop. Mol·lusc que té “molts” (πολύς) “peus” (πούς) o tentacles, concretament, vuit -així ja ho recull l’anglès octopus. 
  • Goril·la. Al segle V aC un navegant fenici anomenat Hannó va vorejar la costa de l’Àfrica atlàntica fins arribar a Serra Lleona i Camerun. En aquesta zona, segons la crònica del seu viatge titulat Periple (“navegar al voltant” en grec) veié des del seu vaixell una tribu d’individus enormes, negres i molt peluts que, en la traducció grega del relat, anomenà γόριλλαι, terme derivat del grec  γοργός (“terrible”) –és el mateix ètim que trobam en l’abominable estirp de les Gorgones, la màxima representant de la qual fou Medusa, de mirada petrificant. Més de dos mil anys després del viatge d’Hannó, al 1847 el missioner i naturalista nord-americà Thomas Savage emprà per primera vegada el terme goril·les per designar aquests primats tan semblants als humans.
 gorilla

 

El llatí també ens ha donat zoònims interessants:
 
  • Lluç. Prové de l’escurçament de l’expressió llatina maris lucius (“peix que fa llum en la foscor”), que en castellà donà “merluza”.
  • Papallona. Igual que el francès papillon, prové de papilio, papilionis. La seva versió castellana, mariposa, té una història etimològica ben curiosa. Antigament, en sortir a jugar al camp, els nins creien que aquest insecte personificava l'esperit de la Verge Maria que es col·locava damunt d'una branca (el mateix reflecteix l’etimologia de l’insecte marieta). I de “María se posa encima de la rama” sorgí la paraula “mariposa”. En basc tenim maripampalona, un híbrid de les dues formes. I en rus, “bàbotxka” (бабочка), literalment, "doneta". 

papallona

 

  • Calamar. Aquest mol·lusc (< mollis, “tou”) agafa el nom d’un dels primers instruments d’escriptura: el calamus. Es tractava d’una “canya” tallada en punta que es banyava amb un líquid negre anomenat atramentum (< ater, “negre”). D’aquí que el recipient per a la tinta es digués atramentarium, però també calamarium. A partir del segle XIV el mol·lusc loligo vulgaris va rebre el nom de calamar a causa de la tinta que segrega, similar a la d’un tinter o calamarium. De calamus també tenim, per via del portuguès, caramel. En aquest cas, no va ser per la tinta, sinó per la seva forma de canya.

    D’altra banda, els calami o canyes que creixien a la vorera dels rius s’acabaren identificant amb els cereals. D’aquesta manera, segons una etimologia popular, quan hi havia algun vendaval que arrasava els canyars es produïa una autèntica calamitat per als habitants que vivien d’aquell producte. Tanmateix, és més probable que aquesta paraula tan desastrosa provingui de clades, “ruïna”, una arrel que també es troba present en l’adjectiu incòlume, que significa “sense dany”.

calamarbo

També hi ha noms d’animals llatins que en algunes llengües romàniques s’han substituït per altres amb una connotació especial. Un cas emblemàtic és el de guineu. No prové del llatí vulpes, sinó de Winidhild, nom germànic propi de dona, que, en la mentalitat misògina de l’edat mitjana, s’associava amb l’astúcia i la traïdoria –la muller de Guifré el Pilós de Barcelona casualment nomia així en la versió catalana, Guinidilda. En grec guineu és ἀλώπηξ, d’on deriva alopècia, la pèrdua patològica de cabells. Amb aquesta paraula, documentada des del segle I dC, es volgué comparar la calvície humana amb la que pateixen les guineus.

alopecia

 

Aquí teniu un llistat amb els sons que fan en català els animals.

I aquí teniu un llistat de cognoms que provenen del món animal:

ANIMAL

NOMS DE PILA I COGNOMS

cuniculus

Cuní, Cunit, Cunill, Cunillé, Cunillera, Conill

bos

Bovet, Boet, Bou, Bover

caballus

Cavaller, Cavallé, Caballeria, Caballé,  Cabaleiro, Caballero

porcus

Porcell, Porcell, Pòrcel, Pursell

columbus

Coloma, Colom, Colometa, Colombí, Colomer, ColomersPalomo, Paloma

apis

Abella, Abellà, Abelló, Abellan, Abejón, Piera, Vilabella

agnus

Agnès, Inés, Agneta

capra

Capri, Cabrera, Capellà, Capella, Cabrero, Cabrides

aquila

Àguila, Aguilera, Aguiló, Aguilà

leo

Leòncia, Leònidas, Lleonard, Lleandre, Lleó, Pantaleó

ursus

Úrsula, Ursí, Ursulina, Ursèol

 

Aquí teniu un capítol del programa "Téntol" d'IB3 TV dedicat als animals:

 

Articles del web relacionats:

Paraules a vista d'ocell

En grec, ocell és ὄρνις, -ιθος. Entre els seus derivats hi ha ornitologia (branca de la zoologia que estudia els ocells), ornitorinc (+ ῥυγχος, “bec”), ornitomància  (endevinació fonamentada en l'observació del cant o bé del vol dels ocells) o avern, que, amb l’afegitó d'alfa privativa, significa “sense ocells” –aquesta entrada a l’infern en el món romà era un llac d’origen volcànic, situat entre Cumes i Nàpols, del qual emanaven tants vapors sulfurosos que els ocells evitaven sobrevolar-lo.

Ὄρνις també és present en el noms d’uns lloros entranyables, els agapornis, altrament coneguts com a “ocells de l’amor” (ἡ ἀγαπή, ης). Es diuen així perquè són ocells que només viuen bé en parella. En català, d’aquest mateix ètim hem heretat igualment la paraula orni, present en l’expressió “fer-se l’orni”, sinònim de “fer-se el desentès”.

Un altre mot d’origen grec és estruç, derivat de στρουθός (“pardal”) que alhora és una reducció de στρουθιοκάμηλος (<κάμηλος, “camell”). L’estruç és l’ocell vivent més gros, propi de l’Àfrica i de l’Àsia, de coll llarg, potes llargues i ales reduïdes per a aguantar l'equilibri quan corre. En castellà es diu “avestruz”, que és un híbrid llatí avis (“ocell”) i del grec στρουθός (“pardal”). Un ocell igual de majestuós és el faisà. Es diu així perquè provenia del riu Phais, a la Còlquida, a l’actual Geòrgia, al nord de Turquia.

Ornitomància
Ornitomància


Quin pardal!

La paraula pardal deriva de πάρδαλος, “de color grisenc”. En canvi, el seu homòleg castellà, “gorrión” és d’etimologia desconeguda. El català, tanmateix, per influència del castellà, adoptaria aquest terme com a gorrió perquè pardal acabaria adquirint una connotació obscena, sinònim de penis. Més segura és l’etimologia de “pájaro”, que prové del llatí passer i que, en català, ens ha donat passerell, que és un tipus d’ocell, però que en sentit figurat significa “aprenent”.

En llatí, un pullus era una cria d’ocell. La paraula, relacionada amb pullulo (“brotar”), ens donaria pul·lular -que és l’acció de multiplicar-se abundantment-, pollastre i polla com a gallina jove –després el terme al·ludiria també, metafòricament, al membre viril. En grec, pollastre era ἀλεκτρυών, que donà el terme alectromància. Es tractava d’una tècnica d’endevinació (μαντεία) mitjançant els galls. Se’ls feia menjar gran de blat sobre lletres de l’alfabet. L’ordre en què el pollastre es menjava els grans revelava un missatge.

Un altre ocell ben curiós d’origen llatí és l’astor, en castellà “azor”. És rapinyaire com el seu parent el falcó. Així ja ho indica la seva etimologia acceptor (“el qui agafa”). El seu nom ens donà el verb astorar, sinònim d’espantar. La paraula degué sortir de comparar la por que sentien les víctimes de l’astor quan aquest els atacava -el mateix passà amb el seu homònim castellà “azorar”. En portuguès, aquest ocell hauria donat nom a les illes Açores, al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa. 

Més petit que l’astor és l’esparver. D’origen germànic, aquest ocell carnisser també ens donà un verb de significat semblant a astorar: esparverar, i el corresponent adjectiu, esparverat, “espantat”. Un altre ocell present en el nostre llenguatge quotidià és gamarús, d’origen incert. Es tracta d’un rapinyaire nocturn, de moviments maldestres. D’aquí que avui “ser un gamarús” és sinònim de ser una bestiota.

Quan ens tapam amb un edredó el que feim és embolcallar-nos amb el plomissol de l’èider, una espècie d’ànec salvatge propi dels climes boreals, del nord d’Europa. Aquesta paraula és d’origen suec.

Etimologia d'edredó
Etimologia d'edredó

 

Els ocells volen gràcies a les seves ales (πτερόν). Podem resseguir aquest ètim grec en paraules com dípter (+ δίς, «dues vegades»), que té dues ales;  afanípter (+α privativa + φανερός, “visible”), amb ales no visibles; tricòpter (+ θρίξ, τριχός, “cabell”), per a insectes d’ales molt peludes; o helicòpter (+ ἕλιξ, “en espiral”, “girat”), giroavió d’una sola ala i d’eix vertical en forma d’hèlix. Un altre objecte volador a tenir en compte és el dron. Prové de l’anglès drone i significa “abellot”, el mascle de l‘abella.

Sobre auspicis i auguris
Hi ha molts ocells estranys. Són rara avis, una expressió que també s’aplica a l’àmbit humà per referir-se a persones especials, generalment que van a contracorrent. La nostra paraula ocell prové precisament del terme llatí avis, d’on tenim també avió, aviram (tota mena d'ocells de corral: gallines, oques, ànecs, etc), avicultura (tècnica de la cria d'ocells en general, especialment de l'aviram), auspici, auguri i inauguració. Aquestes tres darreres paraules tenen una història etimològica ben curiosa. Estan relacionades amb la fundació de les antigues ciutats romanes.

Rara avis
Rara avis

Per influència dels etruscos, els romans elegien la ubicació d’una ciutat consultant primer les divinitats mitjançant la pràctica de l’auspicium, paraula composta pels ètims llatins avis (“au”) i spicio (“observar”). Aquesta pràctica consistia a interpretar la voluntat dels déus a través del vol o el cant de les aus. La seva influència ha arribat fins al dia d’avui. No debades, en el món comercial se sol fer servir l’expressió “sota els auspicis de” com a sinònim d’  “amb la subvenció de”. 


Consultant les aus
Consultant les aus

Els encarregats d’executar l’auspicium eren uns sacerdots anomenats àugurs. Una possible etimologia relaciona aquesta paraula amb el verb llatí augere (“fer créixer”), atès que, segons alguns escriptors romans, a través de la seva feina, el que feien aquests sacerdots era enfortir el funcionament de la República -la paraula autoritat també deriva d’augere perquè qui té autoritat el que far és “fer créixer” els altres.

Inauguració
Un cop escollit, a través de la cerimònia de l’auspicium, el lloc més adient per establir la ciutat, els àugurs procedien a la seva inauguració, és a dir, a la seva sacralització -encara avui alguns capellans actuen d'àugurs quan, en la inauguració d'un edifici públic, procedeixen a la seva benedicció. Amb el temps, els àugurs evolucionaren i estengueren el seu saber a altres matèries.

L’important rol que tengueren en l’antiguitat queda prou reflectit en el nostre vocabulari quan tenim “bons auguris”. D’àugurs també procedeixen les paraules averany (sinònim de pronòstic), benaurat (escurçament de benaugurat) o malaurat (escurçament de malaugurat) -en castellà igualment trobam “agüero”, sinònim de presagi que conviu amb el cultisme “augurio”; és present en l’expressió “pájaro de mal aguero”. Agur, l’expressió de salutació de comiat de la llengua basca, també prové del llatí augur. D’aquesta manera, és com si els bascos sempre desitjassin “bons auguris” als seus interlocutors. En llatí, l’adjectiu obscenus també era sinònim de mal averany, de funest -avui fa referència a una cosa obscena és una cosa que ofèn greument el pudor. 

Àugur a l'antiga Roma
Àugur a l'antiga Roma

A Mallorca i a Menorca antigament era freqüent escoltar la interjecció Aür! Es pronunciava per expressar alegria i entusiasme a l’hora de començar una empresa important (en castellà equivaldria a “hurra”). Avui Aür! S’utilitza com a expressió de comiat. A les illes, per al verb esternudar (< sternuo), tenim dues formes “fer un atxem” (d’origen onomatopeic) i “fer un uís”.Aquesta darrera expressió prové també d’auguri. No debades, els antics atribuïen als esternuts un valor de vaticini (< vates, “endeví”). A l’Odissea, Penèlope interpreta l’esternut de Telèmac com un presagi del proper retorn del seu marit. Amb l’arribada del cristianisme, es creia que esternudar era símptoma d’una malaltia. Per això, davant d’un atxem, tothom s’encomanava a la providència divina exclamant “Jesús!”. Els més agnòstics, en canvi, prefereixen dir “Salut!”

Quina ganga!
Durant les rebaixes sempre cercam qualque ocell, és a dir, qualque ganga. Aquesta paraula va sorgir el 1369 d’una onomatopeia per al·ludir a un tipus d'ocell, similar a la tórtora. A partir del segle XVII el mot s’emprà en sentit figurat per referir-se a una "cosa poc útil", atès que la ganga és un ocell mal de caçar o plomar. Després, irònicament, significà "cosa adquirida a bon preu".

Origen mitològic de la perdiu
La ganga (l’ocell) té la mateixa mida que una perdiu, que té un origen ben clàssic. Segons la mitologia grega, Pèrdix era nebot i aprenent de Dèdal, el famós arquitecte d’Atenes sovint Pèrdix és anomenat també Talos. Entre altres instruments, inventà el torn de terrissaire, el compàs i la serra, per a la qual s’inspirà en les dents d’una serp. Això aviat provocà l’enveja del seu oncle, el qual el llançà des de dalt de l’Acròpolis. En el moment, però, d’estimbar-se, Atena va transformar Pèrdix en un ocell, la perdiu. Després, un tribunal de justícia d’Atenes desterraria Dèdal, qui, juntament amb el seu fill Ícar, anà a parar a Creta, on construiria el famós laberint.

Perdiu
Perdiu

 
La millor manera de recordar-nos de tantes etimologies és escriure-les a Twitter. Aquesta xarxa social agafa el nom precisament del renou que fan el ocells en anglès: to twitter, que equival al nostre “piular”.

Aquí teniu un article sobre el simbolisme del corb.

Aquí teniu un article interessant sobre els diferents tipus d'ocells.

El mal de twitter
El mal de twitter

 

Un ocell sempre simbolitza la llibertat. Aquí teniu la cançó Txoria Txori (“Ocell tal com és”), del cantautor Mikel Laboa. Aquesta és la versió de Joan Báez:

 

Aquesta és la famosa escena de la pel·lícula "Els ocells", d'Alfred Hitchcock (1963):


I aquí teniu el millor homenatge als ocells, la peça "El cant dels ocells", del violoncel·lista català Pau Casals. S'ha convertit en tot un himne de la pau:




Aquí teniu la cançó "Serem ocells" del gruo Oques Grasses:


Articles del web relacionats:
Quan els noms volen
Teseu, el primer torero de la Mediterrània
Els bessons de Roma
- La superstició "està per damunt" la raó
-
 La síndrome d'Ícar i els triomfadors
Paràsits fanàtics?

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px