Banner Top

Quan Menorca era britànica

Extracte del reportatge publicat el març de 2008 a la revista Sàpiens (Núm. 65) amb l’assessorament de l’historiador Miquel Àngel Casasnovas.

Menorca podria ser avui colònia britànica, com ho és Gibraltar. En acabar la Guerra de Successió les dues passaren a mans angleses. Al cap de gairebé un segle les forces borbòniques només pogueren recuperar l’illa balear. L’herència britànica, però, ja fou difícil d’esborrar. 
 
A les Balears sempre es diu que cada illa és un món. L’arxipèlag, com a entitat política moderna amb Palma com a capital, va néixer el 1833 amb la primera divisió territorial de províncies que es féu a l’Estat espanyol. Des d’aleshores es va voler que cadascuna de les quatre illes anessin juntes de la mà sense tenir en compte que sovint, d’ençà de la conquesta catalana el segle XIII, la història no ha estat la mateixa per a totes. I en el cas de Menorca, molt menys. Si hi ha una època històrica que ha marcat el present de l’illa i la dels seus habitants, aquesta fou el segle XVIII. La Guerra de Successió entre els seguidors de Felip V de Borbó i Carles d’Àustria la convertí en moneda de canvi de les grans potències europees.
 
Amb alguns curts períodes de domini francès i espanyol, Menorca fou britànica durant gairebé un segle. Tants d’anys deixaren forçosament un pòsit important. Avui en dia, a les escoles, per escriure a la pissarra, els nens utilitzen el “xoc” (del chalk anglès) en comptes del guix; no juguen a bales sinó a “mèrvels”, un calc de marbles. La llista d’anglicismes és llarguíssima. En el paisatge urbà també és fàcil reconèixer trets britànics com els balcons-tribunes o les finestres de guillotina, anomenades “boinder” (de bow window). Fins i tot no falten els que diuen que el tarannà tranquil dels menorquins és herència dels anglesos.
 
L’illa estratègica
Felip de Borbó fou qui acabà guanyant la guerra de Successió al tron espanyol iniciada el 1702 després que Carles II morís sense descendència. Per imposar la seva autoritat, però, va haver de fer una sèrie de renúncies. I és que, a l’hora de signar el tractat d’Utrecht del 1713, els anglesos –que encapçalaven el grup de partidaris de Carles d’Àustria- van exigir la cessió de Menorca i Gibraltar. Aquest tractat contravenia el Jurament per les Illes que el 1343 instaurà Pere IV el Cerimoniós per als seus successors després d’ocupar el Regne de Mallorca (veure Sàpiens nº 56).
 
L’objectiu del document era evitar que mai més les illes, els comtats del Rosselló i Cerdanya es poguessin separar de les terres de la Corona d’Aragó. Els comtats del Rosselló i Cerdanya ja s’havien perdut el 1659 amb el Tractat dels Pirineus i ara, amb el Tractat d’Utrecht, Menorca també quedava despenjada. Precisament el Jurament per les Illes fou adduït pel Parlament de Catalunya per a denunciar el Tractat d’Utrecht i resistir amb les armes les tropes de Felip V fins a l’11 de setembre de 1714.

Per continuar llegint, clicau aquí.

Aquí teniu un article d'El Temps, on Josep-Lluís Carod-Rovia que Maó acollí la creació de la primera església protestant dels Països Catalans.

Aquest article parla sobre l'origen de la Pasqua militar, relacionada amb el retorn de Menorca a Espanya.


Xuetes, la tragèdia dels jueus mallorquins

Extracte del reportatge publicat el juliol de 2006 a la revista Sàpiens (Núm 45), amb l’assessorament del catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de les Illes Balears, Pau Cateura.


L’antisemitisme va ser una constant de la nostra societat medieval. A la Mallorca del segle XV, la introducció de la Inquisició va empitjorar les dures condicions de vida no només dels jueus sinó també dels seus descendents que s’havien convertit al cristianisme, coneguts despectivament com a xuetes. La fixació al segle XVII dels 15 cognoms considerats com els típicament xuetes ha perllongat fins no fa gaire a l’illa la seva discriminació social. 
 
La dels xuetes és una història de rancors i prejudicis ancestrals. La injustícia es va començar a covar al segle XIV. Al llarg de 1391 l’ambient d’antijudaisme que regnava a tot l’Estat espanyol havia provocat l’assalt de molts de calls, entre ells el de Palma. El de la capital balear s’esdevingué, però, enmig de circumstàncies especials. L’agost d’aquell mateix any el camp illenc estava inmers en una profunda crisi degut a les pestes i a les males anyades. La situació empenyé els pagesos de la Part Forana a aplegar-se davant les portes dels governants de ciutat per exigir solucions.
 
Les autoritats, amb tot, van preferir desentendre’s del problema desviant el malestar del poble cap al Call, on sabien que la pagesia tenia molts de deutes pendents. I és que els jueus, hàbils comerciants, eren els principals proveïdors dels camperols: els venien animals i llavors a preus alts que després cobraven en gèneres, un cop vinguda la collida; també els oferien préstecs de diners mitjançant el dipòsit de joies. Així doncs, els foravilers aprofitaren l’ocasió per acabar amb tants de maldecaps econòmics. I no tingueren miraments. L’assalt es cobrà la vida de tres-cents jueus.
 
El clima de persecució i amenaça que imperà després dels fets de l’agost de 1391 va obligar els israelians a batejar-se. Aquesta animadversió social s’accentuà amb la promulgació d’una sèrie d’ordenances repressives: els privaven de practicar la seva religió, de disposar de béns propis, de fer contractes de compra i venda, de tenir armes, etc. Així les coses, hi va haver jueus que van preferir marxar de l’illa, abans de sotmetre’s a tal humiliació. La resta va córrer cap a la Seu a rebre les benediccions apostòliques. L’abril de 1435 tingué lloc una de les conversions més massives que es recorden.  Per exhibir la seva nova fe i a fi d’evitar aldarulls, els conversos esculpien en els murs de les seves cases una creu, en substitució de la “mezuzá” jueva que consistia en un tros de pergamí emmarcat on es podien llegir els passatges bíblics més rellevants.


 

Aquí teniu un reportatge de Francesc Rotger sobre els xuetes. Aquest altre del mateix autor parla dels cartògrafs mallorquins jueus que dibuixaren el món.

Aquí teniun un article de Joan Riera, de Diario de Mallorca, sobre les dificultats que hi ha a Mallorca de recuperar la memòria històrica dels xuetes.

Articles del web relacionats:
- Jueus, l'origen d'un estigma

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px