Machado a Macedònia
Aquests darrers dies hem pogut tornar a veure Antonio Machado a Macedònia, a l’estació de tren de Gevgelija. Els fets varen ocórrer un 22 de gener de 1939. Davant la imminent ocupació de Barcelona per part de les tropes franquistes, el poeta sevillà i la seva família iniciaren un dolorós exili cap a França. Igual que altres intel·lectuals com Carles Riba, serien escortats en tot moment pel govern de la República.


Ja fa setanta-sis anys Europa també es va desentendre d’aquells exiliats republicans. Només Bèlgica, el Regne Unit, Mèxic i, sobretot, Sud-amèrica els varen obrir les portes. El cas més cèlebre fou el de Xile, on el poeta Pablo Neruda pressionà el seu govern socialista perquè mogués fitxa. El seu amic Rafael Alberti no deixava de relatar-li per carta les atrocitats que patien els seus conciutadans a França. Així, l’abril de 1939 el Premi Nobel de Literatura marxà cap a París com a cònsol especial per a la immigració espanyola. La seva missió era noliejar cap al país sud-americà el màxim nombre possible de refugiats.




L’espectacle no pot ser més dantesc i més vergonyós per a una covarda Unió Europea que ja no sap com justificar la seva raó de ser. El repte és majúscul per a un món que, per a segons què, no és tan global, ja que no està disposat a assumir les misèries dels més desvalguts. Des de la seva tomba, Machado ens torna a interpel·lar amb un dels seus punyents versos: “Poned atención: un corazón solitario no es un corazón”.



Aquí teniu unes reflexions sobre el concepte “conformisme brutal” fetes pel periodista Ignasi Aragay al diari Ara (03/04/2016):
Als que encara som fills de l’optimisme antifranquista, als que no ens podem desempallegar d’un pòsit d’idealisme, ens costa acceptar les derrotes del pragmatisme, del realisme. Ens reca donar la raó a Imre Kertész, que ens ha deixat aquesta setmana, quan descriu l’època actual com d’un “conformisme brutal”, d’una greu desesperança, d’un món abocat a nous conflictes bèl·lics. El terrorisme jihadista, l’auge de la dreta populista, el rebuig als refugiats... Tot sembla donar-li la raó. La veritat és que no podem menystenir el seu anunci d’una nova època de foscor perquè ve d’algú que va patir el nazisme, el comunisme i la frustració democràtica en l’Hongria autoritària d’Orbán. I tanmateix...
I tanmateix no podem caure en aquesta profecia derrotista. Kertész no ens va advertir del conformisme perquè ens conforméssim. Ell mai va deixar d’escriure a la contra, d’exercir com a individu profundament lliure. Com a jueu, com a hongarès, com a escriptor, no va acceptar ni la por ni el silenci sota cap totalitarisme. Tampoc nosaltres podem estar disposats a acceptar la deriva insolidària europea o, més a tocar, l’endèmica temptació autoritària espanyola.
Aquest article d' "El País" parla de quan Europa va perdre la memòria amb els refugiats.
Aquí teniu una mostra de la sèrie 'The Vulnerability Series', que posa els dirigents occidentals en la pell dels refugiats:

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (07/02/2017), reflexion sobre l'emigració.
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (22/06/2018), reflexion sobre el virus de la indiferència en l'actual societat de l'espectacle de la informació. Ho faig a partir de la cita de Terenci Homo sum, nihil humanum a me alienum puto (“Home som, pens que res del que és humà em pot ser indiferent”):
No us podeu perdre aquest vídeo de Unicef "El viaje de tu vida":
Per conèixer més sobre la història del vaixell Winnipeg, aquí teniu un reportatge que, el novembre de 2006, em varen publicar al setmanari El Temps (Núm. 1.170): La gran aventura del Winnipeg.
Aquí teniu un article de la revista Sàpiens que parla de cinc èxodes de refugiats amb motiu del 20 de Juny, dia mundial dels refugiats.
Articles del web relacionats:
- Immigrants entre Escil·la i Caribdis
- Les Meduses de la indiferència
- A la recerca de la terra promesa
I aquest és el vídeo que m'ha inspirat el reportatge. És un peça informativa de TV3 con es comparen amb imatges els dos èxodes: l'actual i el dels republicans espanyols de 1939.
Aquesta peça informatiu del gran Lluís Caelles reflecteix molt bé el drama dels refugiats.
I aquesta altra peça del Telenotícies de TV3 parla de l'origen de la crisi dels refugiats.
En aquest vídeo també es comparen les dues guerres.
I aquí teniu la peça original:
Articles del web relacionats:
- Immigrants entre Escil·la i Caribdis
- Les Meduses de la indiferència
- A la recerca de la terra promesa
- L'era de la societat líquida
- La mort de les utopies?
- El rapte d'Europa
- Eneas a les portes d'Europa
- antoni janer
- ara balears
- Antonio Machado
- Macedònia
- Gevgelija
- tropes franquistes
- França
- Argelèrs
- Cotlliure
- diàspora
- Generació del 98
- destierro
- España
- Europa
- Robert Capa
- Xile
- Pablo Neruda
- Rafael Alberti
- Premi Nobel de Literatura
- Winnipeg
- Segona Guerra Mundial
- Sèrbia
- Mediterrània
- Mare Mortum
- Unió Europea
- Alemanya
- conformisme brutal
- Unicef
- Leonard Cohen
- Dia Internacional del Migrant
- Va, pensiero
- The Vulnerability Series
- Abdalla Al Omari
1 comentari
-
Antonio Marco Diumenge, 18 Octubre 2015 14:12 Enllaç del comentari
Antoni, tu artículo me emociona y actualiza los sentimientos de hace unos días en Collioure. La visita a la tumba de Antonio Machado me produjo una profunda tristeza, atemperada un poco porque durante el tiempo que estuve en el cementerio no dejaron de acudir personas a visitarla. Machado también está presente en el recuerdo de muchas personas. Las imágenes de los refugiados actuales nos muestran el dolor de la expatriación de estas personas que vienen a Europa a sobrevivir. Antonio Machado y su anciana madre escaparon para morir de tristeza como él mismo predijo. Pero nos quedan sus poemas y la obligación y placer de releerlos de vez en cuando.